És un tret estructural de l’economia balear que afecta a tota la resta de dimensions socioeconòmiques. Es calcula mitjançant el coeficient de Gini que analitza la disparitat en la distribució temporal dels turistes. L’estacionalitat el 2008 és significativament major a les Pitiüses (0,516) i Menorca (0,499 sobre un màxim d’1) i menor a Mallorca (0,316). Certament altres estudis ja han assenyalat que les Illes Balears presenten un dels majors índexs d’estacionalitat de l’Estat. Afegidament, l’Índex d’Intensitat Turística anual calcula el nombre de turistes estrangers que es requereixen per a obtenir un milió d’euros de despesa turística. Al llarg del període cada cop han fet falta més turistes estrangers per a obtenir la mateixa quantitat de diners en concepte de despesa turística expressada en termes reals (euros constants), passant de 1.408 turistes estrangers el 2003 a 1.906 el 2008. Això suposa que l’evolució de la despesa turística en termes reals dels turistes estrangers ha disminuït un 10% i, per tant, apunta cap a una major ineficiència en el sector turístic. A partir de 2008 deixa d’haver-hi informació disponible sobre la despesa turística dels turistes espanyols.

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules