D’altra banda, l’Accés a l’Habitatge ha estat analitzat mitjançant diversos indicadors per esbrinar l’esforç financer que una persona ha de realitzar per accedir a un habitatge, ja sigui de lloguer o de compra. Al llarg dels primers anys del període, l’Esforç Teòric per a l’Adquisició d’un Habitatge (ETAH) es va mantenir estable, degut sobre tot al baix import de la quota mitjana de les hipoteques que era aproximadament d’uns 540 €/mes (2003). Al llarg de tot el període s’ha ampliat el termini d’amortització de les hipoteques: 16 anys al 1994, fins a 27 el 2008. Alhora els tipus d’interès davallaren fins al 3,18% el 2005, però a partir del 2006 s’incrementaren fins assolir el 5,86% el 2008. Així la quota hipotecària mitjana mensual passà de 396 € al 1998 fins a 1.016 € el 2008. L’ increment de la quota hipotecària s’ha expandit molt més que no la Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD), per la qual cosa l’ETAH s’ha disparat fins a suposar el 72% el 2008 (era del 48% el 2003). Això significa que de la RFBD mensual (uns 1.420 €) quedarien, després d’haver pagat l’hipoteca, uns teòrics 417 € per cobrir la resta de necessitats personals. La Ràtio de Solvència per a l’Adquisicio d’un Habitatge mesura el nombre d’anys de salari mitjà íntegre per a pagar-lo i es fa servir per calcular el risc financer. L’adequat es considera que siguin uns 3 anys, mentre que a les Illes Balears el 1994 ja era de 5,6 anys i el 2008 s’assoliren els 16 anys.

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules