Index indicadors

1. Àmbit Sociodemogràfic

Àmbit Sociodemogràfic a través de l’Indicador Diari de Pressió Humana (IDPH) que explica la població real, més precisa i fluctuant que l'empadronada. Malgrat que la qualitat de la informació disponible requeriria algunes millores, resulta que l’IDPH mitjà el 2005 va ser de 1,28 milions de persones i de 1,38 milions el 2008. La població flotant mitjana el 2005 va ser de 303,6 mil persones i el 2008 de 315,8 mil persones. Els màxims es donen entre el 10 i el 12 d’agost de cada any, assolint – se valors punta de 1,84 milions de persones l’any 2005 (1,9 vegades la població empadronada) i 1,93 milions el 2008 (1,8 vegades el registre padronal).

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules
 

2. Dimensió Sociolaboral

Dimensió Sociolaboral tractada amb els indicadors de desigualtat en la distribució dels salaris i els de qualitat del treball. En relació al primer, la major part dels treballadors de les Illes (42%) l’any 2007 perceberen entre 0 i 1,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional, llavors establert en 7.988,4 € l’any. El mateix 2007, en nivells salarials inferiors hi havia 65 mil treballadors amb retribució mitjana de 6.173 €/any i altres 64 mil persones amb un salari mitjà de 1.880 €/any, mentre a l’extrem superior sols 4.099 persones percebien un salari mitjà de 135 mil €/any. La contractació caigué a partir de 2007, sobretot als sectors de la construcció i dels serveis; davallada que continuà el 2008 amb minves de 23.000 i 33.000 contractes respectivament. La major part dels contractes laborals (86%) corresponen als de durada determinada, formatius i d’altres. L’Indicador de Qualitat Laboral (IQL) en el període 2003-2008 mostra de forma constant que menys del 15% del total de contractes laborals poden considerar – se com a de "bona qualitat". L’estimació que es fa a la Taxa d’Atur per municipis a les Balears mostra que s’ha passat d’unes 36,4 mil persones aturades a les Balears (taxa del 7,2%) del 2005 a unes 57,8 mil el 2008 (taxa del 10,2%). Les Illes Balears es troben entre les comunitats espanyoles que experimenten un major increment de la taxa d’atur entre 2005 i 2008 (58,8%), augment imputable a l’elevada dependència de la indústria turístico-inmobiliària. Eivissa i Formentera tenen les taxes més elevades (11,9% el 2008) –especialment a Sant Antoni, Santa Eulàlia, Sant Josep i Sant Joan–, seguides de Menorca (10,63%) –amb les taxes més elevades als municipis des Migjorn Gran i es Castell– i Mallorca (9,46%) –on l’atur incideix més als municipis perifèrics de les grans ciutats: Selva, Santa Eugènia, Sant Joan, Santa Maria, Sencelles, Lloseta, Lloret i Lloseta (amb taxes d’ entre el 39 i el 16%)–.

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules
 

3. Capacitat d'Allotjament

La Capacitat d’Allotjament com un dels indicadors bàsics atès que evidencia la capacitat de càrrega dels territoris turístics. Mentre la Capacitat d’Allotjament Turístic s’incrementà entre 2001 i 2008 en 9.078 places (de 414.120 a 423.198), la Capacitat d’Allotjament Residencial en les mateixes dates augmentà en 287.252 places (de 1,8 milions a 2,09 milions). Així mateix la Taxa d'Ocupació de la Capacitat d'Allotjament Residencial per part de la població resident ha passat del 48,6% el 2001 al 51,23%. Això implica que una important part del parc està desocupat bona part de l’any: amb el mínim al moment vall de pressió humana (hivern) amb el 42,48% i el màxim a l’estiu amb el 76,62%. La Capacitat d’Allotjament Total a les Illes Balears assolí els 2,52 milions de places el 2008, amb un increment del 13,3% respecte de 2001. Menorca és l’illa que experimentà la taxa d’increment més elevada (17,2%), però els municipis que més varen créixer són mallorquins: Campos, Marratxí, Consell, Inca, Llucmajor i Sa Pobla (tots per sobre del 25%). En definitiva, un boom immobiliari que està en el centre de l’actual crisi.

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules
 

4. Accés a l'Habitatge

D’altra banda, l’Accés a l’Habitatge ha estat analitzat mitjançant diversos indicadors per esbrinar l’esforç financer que una persona ha de realitzar per accedir a un habitatge, ja sigui de lloguer o de compra. Al llarg dels primers anys del període, l’Esforç Teòric per a l’Adquisició d’un Habitatge (ETAH) es va mantenir estable, degut sobre tot al baix import de la quota mitjana de les hipoteques que era aproximadament d’uns 540 €/mes (2003). Al llarg de tot el període s’ha ampliat el termini d’amortització de les hipoteques: 16 anys al 1994, fins a 27 el 2008. Alhora els tipus d’interès davallaren fins al 3,18% el 2005, però a partir del 2006 s’incrementaren fins assolir el 5,86% el 2008. Així la quota hipotecària mitjana mensual passà de 396 € al 1998 fins a 1.016 € el 2008. L’ increment de la quota hipotecària s’ha expandit molt més que no la Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD), per la qual cosa l’ETAH s’ha disparat fins a suposar el 72% el 2008 (era del 48% el 2003). Això significa que de la RFBD mensual (uns 1.420 €) quedarien, després d’haver pagat l’hipoteca, uns teòrics 417 € per cobrir la resta de necessitats personals. La Ràtio de Solvència per a l’Adquisicio d’un Habitatge mesura el nombre d’anys de salari mitjà íntegre per a pagar-lo i es fa servir per calcular el risc financer. L’adequat es considera que siguin uns 3 anys, mentre que a les Illes Balears el 1994 ja era de 5,6 anys i el 2008 s’assoliren els 16 anys.

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules
 

5. L'Estacionalitat Turística

És un tret estructural de l’economia balear que afecta a tota la resta de dimensions socioeconòmiques. Es calcula mitjançant el coeficient de Gini que analitza la disparitat en la distribució temporal dels turistes. L’estacionalitat el 2008 és significativament major a les Pitiüses (0,516) i Menorca (0,499 sobre un màxim d’1) i menor a Mallorca (0,316). Certament altres estudis ja han assenyalat que les Illes Balears presenten un dels majors índexs d’estacionalitat de l’Estat. Afegidament, l’Índex d’Intensitat Turística anual calcula el nombre de turistes estrangers que es requereixen per a obtenir un milió d’euros de despesa turística. Al llarg del període cada cop han fet falta més turistes estrangers per a obtenir la mateixa quantitat de diners en concepte de despesa turística expressada en termes reals (euros constants), passant de 1.408 turistes estrangers el 2003 a 1.906 el 2008. Això suposa que l’evolució de la despesa turística en termes reals dels turistes estrangers ha disminuït un 10% i, per tant, apunta cap a una major ineficiència en el sector turístic. A partir de 2008 deixa d’haver-hi informació disponible sobre la despesa turística dels turistes espanyols.

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules
 

6. Transport i Mobilitat

Són indicadors que analitzen el parc de vehicles, els costos socials del transport i la seva incidència territorial. La taxa de motorització de les Illes Balears és la més elevada de totes les comunitats autònomes, amb 833 vehicles/1.000 habitants vers els 671 de mitjana estatal, per a l’any 2008. Per illes i pel 2007, les taxes més altes corresponen a Formentera amb 1.076 v./1.000 hab. i a Eivissa amb 916 v./1.000 hab. Totes les illes superen la mitjana estatal: Mallorca 843 v./1.000 hab. i Menorca 826 v./1.000 hab. La Densitat de Carreteres de les Illes Balears el 2008 és de 43,5 km/1.000 km2, superior a la mitjana espanyola que era de 32,6. Tot i que no hi ha dades oficials per a totes les illes, els càlculs aporten l’increment de l’extensió de les xarxes de carreteres de gran capacitat de 72 km el 2000 a 184 km el 2008. La densitat de vies de gran capacitat ha passat d’1,4 km/100 km2 el 2000 (inferior a la mitjana espanyola que era de 2,1 km/100 km2) a 3,7 km/100 km2 el 2008 (superior a la mitjana espanyola que era de 3 km/100 km2). Per illes el 2007 hi havia a Mallorca 155 km de vies de gran capacitat (densitat de 4,3 km/100 km2) i a Eivissa 23 km (densitat de 4,1 km/100 km2). La Densitat de Xarxa Ferroviària de les Illes Balears el 2008 era de 2,14 km/100 km2, situant-se entre les quatre comunitats autònomes menys dotades i per davall de la mitjana espanyola de 3,07 km/100 km2. Les víctimes mortals en carretera han passat de 147,8 víctimes mortals/milió d’habitants el 2003 a 76,4 víctimes mortals/milió habitants el 2008, valors sempre superiors a les mitjanes estatals (126,4 i 67,2 respectivament). Múltiples factors incideixen en aquesta reducció, però entre els principals indicar el major control del trànsit, el carnet per punts i la reducció de la incidència d’alcoholèmia al volant.

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules
 

7. L'Evolució dels Espais Naturals Protegits i la Biodiversitat

És un vector clau en la situació actual de fortes pressions sobre la biodiversitat planetària. Un primer índex és el del nombre d’incendis forestals i de la superfície cremada, que és de 173 Ha (hectàrees) de mitjana anual per al període d’estudi (2003-2008), molt per davall del que es cremà les darreres dècades, 964 Ha de mitjana anual entre 1983 i 2002. Els mitjans d’extinció són efectius en el control dels conats d’incendi que no arriben a estendre’s per convertir-se en sinistres en un 97% dels casos. La mitjana estatal de superfície terrestre inclosa a la Xarxa Natura 2000 d’espais naturals protegits és del 26,6%, mentre que les Illes Balears és d’un 23%. Això fa que les Illes Balears es situïn a la cua de les comunitats autònomes en quant a superfície inclosa a la Xarxa Natura 2000, només per davant del País Basc (20,1%) i Galícia (11,7%). L’Evolució de la Superfície Terrestre i Marina Protegida a les Illes Balears mostra un important augment el 2001 i una dràstica reducció de 17.076 Ha el 2004, fins assolir una superfície terrestre de 12.791 Ha. El 2007 es declara el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, amb l’augment de la Superfície Terrestre Protegida vers 74.751 Ha. Una altre dimensió que s’ha analitzat és la qualitat de la gestió dels espais naturals protegits. En aquest sentit, s’ha detectat que vuit dels tretze parcs, reserves, monuments i paratges naturals no tenen instrument de gestió a mitjà termini (PRUG). El catàleg balear d’espècies amenaçades identifica 132 taxons, d'entre els quals 12 estan en perill d’extinció.

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules
 

8. L'Anàlisi dels Fluxos de Materials Importats Directes (FMID)

Avalua, a partir dels fluxos de materials importats a les Illes Balears, el metabolisme socioeconòmic balear. El 1997 s’importaren 12,59 milions Tm (16,54 Tm/càpita), 6,27 milions dels quals correspongueren a l’operació vaixell, en una mostra de deslocalització de les càrregues ecològiques del sistema socioeconòmic balear. El 2006 els FMID foren de 10,7 milions de Tm (10,8 Tm/càpita); el canvi de cicle es comença a notar amb la disminució el 2008 a 9,75 milions de Tm. En els moments de màxima expansió de la construcció d’edificis i de les infraestructures de transport s’assoleixen els màxims de FMID, que es situen per sobre de les 10 Tm/càpita els anys 2005 i 2007. Destacar el pes dels combustibles fòssils (fins al 53,5% dels FMID l’any 2008) i dels materials minerals no metàl·lics per a la construcció, especialment productes acabats (bloquets, teules, etc.) i ciment. Comparativament, els 9,8 Tm/càpita de FMID de mitjana anual pel període 1997-2008 de les Illes Balears, quasi dupliquen la mitjana estatal de 5,48 Tm/càpita i de 3,76 Tm/càpita de l’UE-15 (ambdues per a l’any 2000). L’Índex d’Intensitat de Materials calcula la quantitat de materials importats per obtenir una unitat de Valor Afegit Brut (VAB). Els resultats de l’anàlisi mostren un repunt d’intensitat material que està molt relacionat amb el boom de la construcció privada i d’obra pública dels anys 2004-2006. L’Estat espanyol i encara més les Illes Balears despunten en intensitat material per sobre de la mitjana de la UE-15. El 2000, l’economia espanyola era 2,2 vegades més ineficient que la de la UE-15 (411,5 i 188,41 Tm/milió d’euros constants de 1995 de VAB, respectivament). El 2008, les Illes Balears eren 3,8 vegades més ineficients que la de la UE-15 i 1,8 vegades més que la de l’Estat espanyol (722,5 Tm/milió d’euros constants de 1995 de VAB).

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules
 

9. Requeriments Energètics Exosomàtics

Entre el 1975 i el 2008, l’evolució del Consum Brut d’Energia exosomàtica de les Illes Balears ha crescut de manera sostinguda, només interromput per les successives crisis. El consum brut d’energia ha passat de 1,11 milions Tep (tones equivalents de petroli) el 1975 a 3,09 milions Tep el 2008. El Consum Brut d’Energia per Càpita ha passat d’1,9 Tep/cap. el 1975 a 2,9 Tep/cap. el 2008. El 67,5% de l’energia consumida a les Illes Balears prové del petroli i el 25% del carbó que és el combustible més contaminant, amb baixa presència de gas natural (0,1%) i d’energies renovables (1,3%). A l’Estat espanyol i a la UE-27, aquests dos darrers guanyen importància amb percentatges que superen el 22% per al gas i el 7% pel que fa a les energies renovables. Tanmateix, a les Illes Balears les energies renovables han passat d’una capacitat de producció de 10,7 mil Tep el 1983 a 40,15 mil Tep el 2008. La Distribució Sectorial del Consum Brut d’Energia està encapçalada (2008) per la transformació energètica (49,58%), transport ( 39,1%), serveis i domèstic (5,92%), sector primari (2,86%) i la indústria (2,54%). El sector que més a augmentat el seu consum és el de transformació energètica –bàsicament per produir electricitat– (59,3% entre 1998 i 2008). L’Eficiència del Sistema Elèctric de les Illes Balears, quantificada pel consum brut de combustibles respecte de la producció elèctrica en la mateixa unitat de Tep, és molt ineficient. El sistema elèctric Mallorca-Menorca presenta una eficiència del 37,67%, mentre que el d’Eivissa-Formentera és del 40,62%. L’Índex d’Intensitat Energètica mesura el consum brut d’energia per unitat de PIB. El 2007 consumirem un 12,6% més energia per milió d’euros constants que el 2003, en una escalada d’ineficiència que coincidia amb l’etapa de màxima expansió de la bombolla immobiliària. El 2008, aquesta intensitat minva en un 9,4% (223,87 tep/milió d’euros) respecte de l’any anterior, pel nou context de crisi sistèmica i els seus efectes a l’economia balear.

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules
 

10. Requeriments Hídrics Urbans

Completen l’anàlisi del metabolisme socioeconòmic per la banda dels inputs. Les Estimacions dels Requeriments d’Aigua per Usos Urbans de les Illes Balears han passat de 142 Hm3 el 1998 a 186 Hm3 el 2007. Això implica uns requeriments per persona i dia de 488 litres el 1998 i de 496 litres el 2007. Superam en 222 litres/persona i dia la mitjana de 32 estats europeus analitzats per l’Agència Europea de Medi Ambient (274 l/hab/dia, el 1998). Eivissa és l’illa on més aigua s’abasteix als nuclis urbans, amb 589 l/hab/dia; seguida de Menorca (549), Formentera (529) i Mallorca (487). D’ entre els municipis majors consumidors d’aigua de cada illa destaquen les dotacions de Calvià (949 l/hab/dia), Ciutadella (665), Sant Josep (995) i Formentera (529). Bona part d’aquestes diferències es relacionen amb les pèrdues de les xarxes, que són del 36% a Menorca, 29% a Eivissa, 28% a Mallorca i 22% a Formentera. El poblament dispers, que inclou usos d’agrojardineria, podria estar consumint dotacions mitjanes de 1.230 l/hab/any, 2,5 vegades la dotació urbana promig. El proveïment urbà d’aigua dessalada guanya importància, tot passant del 9,8% el 1998 al 17,1% el 2007. Els municipis que més empren aquesta fabricació d’aigua per al proveïment urbà són Andratx (100%), Formentera (80,3%), Calvià (72,8%), Eivissa (71,8%) i Marratxí (50,3%). El consum d’energia de les dessaladores és de 6 kWh/m3 a Formentera, 5,1 a Eivissa i 4 a Mallorca.

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules
 

11. Residus Sòlids Urbans

Els Residus Sòlids Urbans que es composen de residus en massa, recollida selectiva (envasos lleugers, vidre, paper, cartró i fracció orgànica) i restes de poda i jardineria. Passam de generar 687 mil Tm el 2003 a 829 mil Tm el 2008. El 2008, el 40,85% dels Residus Urbans es generaren entre el juny i el setembre degut a l’estacionalitat. La crisi econòmica ha tingut com a conseqüència la minva de 38,6 mil Tm de Residus Urbans entre els anys 2007 i 2008 (un 4,2% menys). Tanmateix, la generació per càpita de 2008 fou de 772,8 kg/any, està un 36% per sobre de la mitjana de la UE-15 (568 kg/càpita/any el 2007) i un 39% per sobre de la de l’Estat espanyol (556 kg/càpita/any el 2001). La majoria del residus (2008) es recullen i tracten massivament –amb incineració i abocament–: 87,1% a Eivissa, 86,5% a Mallorca, 78,9% a Formentera i 69,7% a Menorca. Segons l’estimació feta per a Mallorca, només es recull i tracten selectivament de mitjana de 2003 a 2008: el 7,3 % de la matèria orgànica generada, el 22,9% del paper i el cartró, el 27,3% del vidre; i el 5,8% dels envasos. En canvi a Menorca, les dades de selecció mostren que el 42% és matèria orgànica se recupera.

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules
 

12. Emissions de GEH

Emissions de GEH (Gasos d’Efecte Hivernacle) derivats del consum de combustibles fòssils i de la incineració de residus urbans. Entre 1984 i 2008 s’han multiplicat per 2,4 les nostres emissions de CO2, que passen de 4,13 milions Tm a uns 9,71 milions. Les provinents del consum de carbó s’han multiplicat per 4,15. Però són majoritàries (64,6%) les provinents del consum de derivats del petroli. El Protocol de Kyoto establia que l’Estat espanyol podia incrementar les seves emissions de 2012 en un 15% respecte del 1990; les Illes Balears superaren aquest topall el 1996. Actualment (2008), superam en un 66,63% les emissions de 1990; lleugerament per davall de les nostres emissions de 2007, abans de la crisi sistèmica, d’un 77,72% per sobre de les nostres emissions de 1990. Pel que fa al conjunt de GEH, les emissions balears pràcticament s’han duplicat entre 1990 (5.982 Kt de CO2 equivalents) i 2007 (10.630). L’increment 1990-2007 és un 40% superior a la mitjana estatal: 77,7% a les Illes Balears i 53,4% a l’Estat. Les emissions balears de GEH per càpita són de 10,17 Tm CO2 equivalents, per sobre de les 9,8 mitjanes a l’Estat espanyol i 2,46 vegades a la mitjana mundial, que és de 4,28. Els dos principals sectors responsables de la contribució a la pertorbació climàtica per part de les Illes Balears són la fabricació d’electricitat (45,5%) i el transport (36%). La contaminació balear per GEH prové majoritàriament (51, 44%) de 6 grans empreses, encapçalades per GESA amb el 46,35% i Cemex amb el 4,42% de les emissions de GEH de les Balears. Com a instal·lació, la més contaminant és la Central Tèrmica d’Es Murterar (Alcúdia) que emet el 30% dels GEH de l’arxipèlag. No s’inclouen les derivades de l’importantíssim trànsit aeri internacional ni les provinents del marítim, exclosos de la comptabilitat regulada pel Protocol de Kyoto.

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules
 

13. Aigües Residuals

El cabal de depuració de les Illes Balears ha passat de 62,95 Hm3/any el 1998 a 98,35 el 2008, el que suposa un increment del 56,3%. La capacitat de depuració, sobre la població empadronada, de Mallorca i Eivissa és del 127%, Menorca el 105% i Formentera el 86%. Afegint-hi les pernoctacions turístiques, els seus dèficits reals són del 42,5% per Formentera, 19% a Menorca i menys del 10% a Eivissa i Mallorca. Només s’ha excedit la capacitat de depuració a Eivissa els anys 2004 i 2005. Això és degut a la forta estacionalitat, que afecta un total de 20 estacions de depuració amb màxims del: 650% a Eivissa, 300% a Mallorca, 200% a Menorca i 100% a Formentera. El 2003 el 36,98% de les aigües depurades rebien tractament terciari, el 2008 ja s’aplica aquest mètode a un 85,19%. El percentatge d’aigua reutilitzable és del 74% de la depurada; emperò, per comptes d’això un 40% s’aboca a la mar. L’Estimació del Destí de les Aigües Depurades és percentualment cap a la seva reutilització sobre el total d’ Hm3 depurats d’un 59,2% per a Mallorca; un 57% a Menorca; un 39,4% a Eivissa; mentre que a Formentera els 0,5 Hm3 depurats són llançats a la mar. Aquest abocament majoritari de les aigües depurades a la mar suposa un greu malbaratament energètico-econòmic. El tractament d’aigües residuals genera una mitjana (per al període 2003-2008) de 1,28 kg/m3 de residus sòlids (9.874 Tm en total), majoritàriament (94,1%) en forma de fangs. La depuració d’aigües residuals també és molt exigent en termes energètics; el seu consum mitjà per al període 2001-2008 ha estat de 5.686 MWh i 0,8 kWh/m3.*

Fitxa resumida
Fitxa extensa
Taules