Els Indicadors de Sostenibilitat Socioecològica de les Illes Balears (2003-2008)

Murray, Ivan (coordinador) (2010) Els indicadors de sostenibilitat socioecològica de les Illes Balears (2003-2008). Palma: Universitat de les Illes Balears.

4 de març de 2010. Sala d’actes del Parlament de les Illes Balears

Es presenta el diagnòstic social i ambiental del període d’inflexió del "Tercer Boom" (2003-2008)

L’estudi recull i sistematitza dades socioecològiques per informar a tota la societat i facilitar la presa de decisions públiques

Els indicadors de sostenibilitat mostren que el canvi de cicle econòmic minva la pressió sobre l’entorn, però que alhora augmenta la polarització social

El Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les Illes Balears presenta els resultats d’un extens estudi d’indicadors de sostenibilitat. "Colonya" Caixa d’Estalvis de Pollença, Sampol Ingeniería y Obras S.A. i el Ministeri d’Educació i Ciència l’han finançat.

Els indicadors de sostenibilitat, més enllà del PIB

L’anàlisi de la sostenibilitat pretén complementar els sistemes de comptabilitat nacional, dels quals el més conegut és el Producte Interior Brut (PIB). El PIB és un agregat estrictament monetari que sovint s’identifica com un indicador de benestar. No obstant, es tracta d’una mesura insuficient del benestar. Altres variables –socials i ecològiques– complementen la mesura del benestar . Els indicadors de sostenibilitat s’aporten per tal de complementar i corregir l’avaluació del PIB en els vessants social i ambiental del desenvolupament a llarg termini. Les crisis econòmiques, socials i ambientals demostren la necessitat d’inserir aquests altres valors en la presa de decisions públiques.

Millorar l’accés públic a la informació ambiental

L’estudi s’emmarca en els processos d’elaboració i accés públic a la informació ambiental. Aquest dret públic està assegurat pel Conveni d’Aarhus de 1998 sobre "Accés a la informació, la participació pública en les decisions i l’accés a la justícia en qüestions mediambientals", que es traslladà al marc jurídic mitjançant diverses Directives europees.

Els estudis d’indicadors de sostenibilitat socioecològica

Estudis en la mateixa línia del que presenta el GIST s’han elaborat a la Unió Europea, a càrrec de l’Agència Europea de Medi Ambient (1990); a l’Estat espanyol, per part de la Comissió Interministerial de Comptes Nacionals del Patrimoni Natural creada el 1985 i l’Observatori de Sostenibilitat d’Espanya (2005); i a les Illes Balears n’han estat precedents els treballs de l’Observatori Socioambiental de Menorca (1999), de l’àrea de sostenibilitat del CITTIB (Centre d’Investigacions i Tecnologies Turístiques de les Illes Balears) (2000) i de l’IMEDEA (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats) amb el Sistema d’Indicadors per a la Gestió Integrada de la Zona Costanera (GIZC) de les Illes Balears (2007). D’altra banda, la Direcció General d’Economia del Govern de les Illes Balears –al seu Butlletí de Conjuntura de novembre de 2009– i el Consell Econòmic i Social –a la seva Memòria de 2008– reclamen aquesta anàlisi d’indicadors de sostenibilitat per al conjunt de l’àmbit balear.

El GIST, Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori de la UIB

L’estudi ha estat coordinat per Ivan Murray Mas, professor de la UIB, amb qui han col·laborat 18 investigadors socioambientals, agrupant geògrafs, ambientòlegs, biòlegs, ecòlegs, geòlegs i economistes. S’han seleccionat tretze indicadors a partir d’anteriors experiències del grup d’investigació, particularment la publicació "La mesura de la sostenibilitat del turisme a les Illes Balears" de 2003 que el Centre d’Investigació i Tecnologies Turístiques de les Illes Balears (CITTIB) centrà en el període 1989-2003. L’estudi que ara es presenta dóna continuïtat a la sèrie temporal llavors iniciada perllongant -la fins a 2008, tot constatant la ruptura de la tendència alcista que va ser denominada "el tercer boom". L’estudi d’indicadors de sostenibilitat, en funció de la qualitat de les dades d’origen, assoleix el màxim nivell de desagregació possible –insular i municipal–.